
Quan parlem del BIM en fase de construcció sovint pensem en models As-built, col·lisions o certificacions. Tanmateix, el veritable valor del BIM emergeix quan deixa de ser un conjunt d’eines per esdevenir un espai de col·laboració real capaç d’alinear equips, anticipar problemes i donar continuïtat a les decisions del dia a dia.
Això és exactament el que hem viscut al projecte NODE, un edifici d’alta complexitat tècnica —tant pel sistema estructural mixt fusta–metall, per la seva integració amb una edificació existent i l’encaix dintre del teixit urbà— desenvolupat íntegrament sota metodologia BIM per tots els agents: constructora, client i direcció facultativa.
Ara que el projecte es troba en una fase més avançada d’execució, el BIM ha actuat com un veritable fil conductor entre planificació, execució i gestió de la informació, assegurant continuïtat i coherència tècnica en cada decisió.
Dos eixos que marquen la diferència
L’Entorn Comú de Dades (ECD) com a sistema central
Al projecte NODE, l’ECD s’ha consolidat com el la font on convergeix tota la informació i on es gestiona la comunicació entre els diferents agents.
Aquesta eina ha estat clau per coordinar equips, validar decisions i mantenir la traçabilitat de cada acció al llarg de l’obra.
- Espai compartit amb visor BIM i canals de comunicació integrats per gestionar plànols, actes d’obra, propostes, validacions i incidències.
- Més de 20 professionals (propietat, direcció facultativa i constructora) treballant coordinadament en temps real, amb traçabilitat completa: qualsevol canvi o proposta queda registrada al gestor d’incidencies (Actualment, s’han generat 579 incidencies en 23 mesos d’obra), validada i vinculada al model corresponent (es gestionen més de 15 models) .
- Comprensió transversal: l’ECD ha facilitat la comunicació entre perfils tècnics i no tècnics, així com entre operaris i oficina tècnica.
- La visualització del model ha fet més entenedores les solucions constructives, reduint incerteses i millorant la presa de decisions.
En aquest projecte, l’ECD no ha estat un simple gestor, sinó un espai viu de decisió, on conviuen les parts ja executades amb les de futura execució. Aquesta dinàmica ha permès anticipar interferències, comprovar compatibilitats i entendre l’evolució temporal de l’obra.
A la recta final d’execució, aquesta manera de treballar és essencial: la precisió i la coordinació són determinants per assolir un model fidel a la realitat.
Preconstrucció digital: construir abans de construir
El segon pilar del NODE ha estat la preconstrucció, és a dir, construir l’obra virtualment abans de l’execució per validar decisions.
En un edifici amb una estructura mixta fusta–metall prefabricada, cada connexió, pas d’instal·lacions i logística de muntatge ha requerit coordinació mil·limètrica.
Gràcies a aquest procés, ha estat possible:
- Anticipar i mitigar conflictes entre disciplines, i sobrecostos que, en altres circumstàncies, haurien sorgit a peu d’obra.
- Ajustar la planificació i les certificacions amb una lectura més fiable del camí crític, alineant la seqüència de muntatge i lliurament d’elements prefabricats.
- Optimitzar recursos, repensant detalls i detectant oportunitats d’eficiència espacial i de muntatge.
Aquest enfocament no és fruit de la improvisació: des de la licitació es van incorporar uns requisits sòlids que incloeien la preconstrucció amb objectius, protocols i responsabilitats compartits entre tots els equips.
Marc de treball i rol del BIM Management
Aquest marc ha permès, durant l’obra, validar digitalment el projecte abans de la seva execució per garantir la viabilitat de les solucions proposades, anticipar riscos, evitant imprevistos, sobrecostos i desviacions de termini.
El BIM Management ha vetllat perquè el BIM funcionés com una eina de gestió real i no només com un lliurable gràfic, mitjançant:
- un PEB viu, amb protocols, calendaris i versions actualitzats;
- control de qualitat incremental dels models (geometria, informació);
- coordinació i seguiment d’incidències amb traçabilitat vinculada al model per part de tots els agents;
- continuïtat de la informació i integració amb planificació, certificacions i documentació d’obra.
Al cas NODE (8.700 m², 2024–*2027), aquest marc ha donat suport a Orteu Riba Arquitectes i Andorra Telecom, utilitzant els models com a base per gestionar l’obra de manera centralitzada i traçable. L’experiència acumulada al NODE confirma que la digitalització a obra no depèn només del programari, sinó de la cultura col·laborativa que s’hi desplega.
El projecte NODE es troba en una fase molt avançada d’execució amb uns models vius que sosten la presa de decisions, un ECD que garanteix la traçabilitat i una preconstrucció que ha reduït riscos i incidencies en l’obra.
Aquesta experiència demostra que el BIM, aplicat de manera col·laborativa, és una estratègia de gestió capaç de connectar persones, dades i processos en un únic relat constructiu, assegurant un lliurament fidel, eficient i amb garanties.
En definitiva, el projecte NODE exemplifica com la combinació de l’Entorn Comú de Dades i una etapa de preconstrucció pot transformar la manera d’afrontar la construcció: de la reacció a la previsió, del conflicte a la col·laboració i del plànol al model viu.