La transformació digital del sector AECO no s’atura. Dispositius de captura de realitat, intel·ligència artificial, entorns immersius i plataformes de bessons digitals apareixen cada mes amb la promesa de canviar la manera com dissenyem, construïm, gestionem i operem els actius. Per contrastar aquesta promesa amb la pràctica real, des de Coloma+Armengol hem visitat la XR & Metaverse Fair Tokyo, una de les fires de referència en tecnologies immersives,
La visita s’ha realitzat en el marc del Doctorat Industrial desenvolupat conjuntament entre Coloma+Armengol i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), una iniciativa orientada a investigar la convergència entre el BIM i el Metavers aplicat al sector AECO.
Què hem vist a la XR & Metaverse Fair?
La primera constatació és que les tecnologies immersives han fet un salt de maduresa notable respecte a fires anteriors. Durant la visita hem identificat cinc grans blocs de solucions: ulleres de realitat augmentada i mixta, sistemes de captura de la realitat basats en Gaussian Splatting, dispositius de captura mòbil (tauletes i telèfons), plataformes de formació immersiva i assistents digitals amb IA generativa.
Les ulleres de realitat augmentada i mixta guanyen terreny clarament sobre els dispositius de realitat virtual pura, sobretot en entorns on cal mantenir la connexió amb l’espai físic real, com una obra o una planta industrial. Un problema pràctic que continua sense resoldre’s és l’accessibilitat per a usuaris amb ulleres graduades, una barrera d’adopció que sovint es passa per alt en les presentacions comercials.
Els dispositius hàptics, en canvi, continuen en un estat incipient. No hem trobat novetats que apuntin a una adopció a curt termini més enllà de les solucions ja conegudes.
En conjunt, el maquinari ja no és l’element diferencial. La pregunta rellevant no és quines ulleres portem o quina resolució tenen les pantalles, sinó què fem amb la informació que aquestes tecnologies permeten visualitzar i gestionar.
La captura de la realitat s’està democratitzant
La tendència més evident de la fira és la proliferació de tecnologies que generen representacions digitals del món físic amb rapidesa i cost cada vegada més baixos: fotogrametria, escanejat LiDAR integrat en tauletes i telèfons mòbils, i sobretot Gaussian Splatting, una tècnica que genera representacions fotorealistes d’espais físics amb un cost computacional molt inferior al dels núvols de punts tradicionals.
El salt més significatiu és el de la captura amb dispositius de consum. Tauletes i telèfons ofereixen ara nivells de precisió que fa pocs anys requerien equips especialitzats de cost elevat, cosa que baixa la barrera d’entrada per a equips d’obra que fins ara no tenien accés a aquestes eines.
Les possibilitats de captura són, per tant, cada vegada més accessibles. Però aquesta facilitat porta a una reflexió que val la pena aturar-se a fer.
Capturar no és entendre
Aquesta és, probablement, la conclusió principal de la visita. Les tecnologies actuals capturen el món físic amb una facilitat creixent, però representar una realitat no és el mateix que comprendre-la.
Un model fotorealista pot mostrar amb gran fidelitat una instal·lació tècnica, una canonada o una façana. El que no explica és de quin material és, quin fabricant l’ha subministrat, quin manteniment requereix, quina normativa li aplica o amb quins altres elements es relaciona dins del sistema constructiu. Aquesta és la diferència entre representar informació i estructurar coneixement, i és exactament aquí on el BIM continua aportant un valor que el Gaussian Splatting, per si sol, no cobreix.
Com més fàcil sigui generar geometria, més necessari serà disposar de models d’informació capaços d’aportar semàntica, context i relacions entre dades. El Gaussian Splatting ens ajuda a veure el món; el BIM ens ajuda a entendre’l.
La realitat estesa com a interfície dels futurs bessons digtials
La realitat augmentada i la realitat virtual no evolucionen com a tecnologies independents. Cada vegada apareixen més vinculades als processos de gestió de la informació i als bessons digitals: visualització in situ de models BIM superposats a l’obra construïda, seguiment d’avenç d’obra comparant el model previst amb l’estat real, i actualització del model as-built directament des del casc de l’operari.
Especialment rellevant va ser una solució que combinava el BIM, instal·lacions, realitat augmentada i actualització del model as-built en un únic flux de treball. Aquest tipus de solucions apunten a una idea clau: l’obra deixa de ser només consumidora d’informació per convertir-se també en productora d’informació. En aquest sentit, la realitat augmentada pot acabar sent una de les principals interfícies d’actualització dels futurs bessons digitals.
Intel·ligència artificial i assistents digitals
La intel·ligència artificial va tenir presència transversal a la fira, més que com a categoria pròpia. Diverses solucions combinaven avatars virtuals, assistents digitals i IA generativa per facilitar la interacció amb la informació, sovint integrats dins de plataformes de Digital Twin.
La possibilitat de consultar informació en llenguatge natural, rebre assistència contextual o interactuar amb agents especialitzats obre una via per simplificar l’accés a dades complexes. Més que substituir els models d’informació, aquests sistemes funcionen com una capa addicional d’interacció amb el coneixement ja disponible al model.
La formació emergeix com una de les aplicacions més sòlides
Entre totes les aplicacions observades, la formació professional va ser una de les més madures. Empreses com XR Nursing mostren com la realitat virtual permet entrenar professionals en entorns segurs, repetibles i controlats, i el mateix principi s’aplica a simulacions de processos industrials i de fabricació, o a l’entrenament davant emergències com terratrèmols.
La capacitat del Gaussian Splatting de reproduir espais reals amb fidelitat alta facilita que els usuaris reconeguin l’entorn i reaccionin de manera més natural en situacions crítiques, un factor que reforça el valor d’aquestes simulacions per sobre d’entorns purament sintètics. També s’observen aplicacions de digitalització de persones, avatars i captura de moviment, orientades a la col·laboració remota i la transferència de coneixement entre equips.
Potser la conclusió més interessant d’aquest bloc és que la primera aplicació massiva de la realitat estesa no serà necessàriament la visualització, sinó la capacitació de les persones.
Del bessó digital al Metavers industrial
Cap de les solucions vistes a la fira es presentava com «el Metavers» en sentit estricte, i és un encert: el terme s’ha fet servir tant els darrers anys per designar qualsevol entorn 3D que ha perdut precisió. El que sí que hem pogut observar són peces que, connectades, hi apunten: entorns persistents que es mantenen actualitzats entre sessions, identitats digitals dels usuaris que es traslladen d’una plataforma a l’altra i rèpliques d’actius.
Per al sector AECO, el Metavers no té sentit com a espai social o d’entreteniment. Té sentit com a capa d’interoperabilitat: un entorn on els models BIM, les dades IoT en temps real d’un actiu i la identitat digital dels agents que hi intervenen conviuen en el mateix espai, sense dependre d’una única plataforma propietària. Aquí torna a aparèixer el problema detectat abans: mentre els formats siguin tancats, aquesta visió es queda en promesa.
Què significa tot això per al sector AECO?
La visita confirma que els Digital Twins no es poden entendre com una tecnologia única, sinó com la convergència de captura de realitat, BIM, IA i realitat estesa. També deixa un avís que convé no ignorar: bona part de les solucions presentades continuen operant amb formats propietaris, cosa que dificulta la interoperabilitat entre plataformes i limita la construcció d’ecosistemes oberts, un factor especialment rellevant per a un sector que aposta per l’openBIM.
Darrere de totes aquestes innovacions hi ha un repte que no ha canviat: la gestió de la informació. Independentment de les tecnologies que apareguin en els pròxims anys, la capacitat de generar valor continuarà depenent de disposar de dades fiables, estructurades i útils per a la presa de decisions. PEr aquesta raó el Metavers s’ha d’entendre com un ecosistema persistent que fa de fil conductor per unir totes aquestes tecnologies
La sensació general, després de dies recorrent els estands, és que hi ha menys demostracions conceptuals i més aplicacions orientades a resoldre problemes reals. BIM, realitat estesa, intel·ligència artificial i bessons digitals no competeixen entre si: es complementen, i el repte dels pròxims anys serà integrar-los sense perdre de vista que la geometria, per fotorealista que sigui, mai substituirà la informació estructurada.
Amb el suport de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya.